Acimi
Leqrun i-gεeddan εeddan
Mazal wiyaÑ deffir-sen
Ur neêri d acu i n-ğğan
Ur neêri d acu a d-ğğen
Ahat s wayen yellan
An-nefehm acu i daγ-yuγen
Ahat dajenwi i γ-yezlan
D netta a daγ-d-issekren
Win i γ-d-yusan
Yebwi-d Rebbi-s d amεiwen
Ang’ i daγ-d-ufan
I γ-ğğan wid iruàen
Kemmeln i d-yeggwran
Ula d Rebbi d ayla-nsen
Acimi ? acimi ? acimi ?
Tafat tefrari
Mkul lğiha tecreq
Ccedda tefsi
Γef-wid inudan làeqq
Yiwen ur daγ-d-inni
Ma d-tas nnuba an-nenéeq
Acimi ? acimi ? acimi ?
Yiwen ma yefreγ
Awi-d kan ad yili nsen
A t-rren a d-yeffeγ
D lemxeyyer gar-asen
Win yeccÑen γur-neγ
Kettren-d γer-s ijenwiyen
Acimi ? acimi ? acimi ?
Nuγal d aεdawen
Nettemcerrag gar-aneγ
Win i d-iruàen
Ireffed iman-is yes-neγ
Γer leğnas-iÑen
Mechuret lefhama-nneγ
Acimi ? acimi ? acimi ?
S kra nezmer i ccwal
Mi-glaq ur s-nezmir ara
Mi d-iwet uàemmal
A γ-d-iğğ nebded mi-gεedda
F tgwecrar nuγal
Zdat welγem di çåeàra
Acimi ? acimi ? acimi ?
Neåεeb i tikli
Tikli-nneγ ur tt-nefhim ara
Neåεeb i tdukli
Ur nettemyeεqal ara
Γas akken ur neγli
Leqrun ur γ-zmiren ara
Acimi ? acimi ? acimi ?
Ayen ilhan ma nneγ
A t-ig Rebbi d lemxeyyer
A d-tekk seg-neγ
An-nezwir γer-s a t-neàqer
Fell-as a tt-nesbeγ
Mebla ameyyez d uciwer
Acimi ? acimi ? acimi ?
S lmux d yiles
Nzemr an-nÑebber γef lqum
Yiwen ur γ-tt-itekkes
Nezmer i-uberrez n-lehmum
A wi iččan times
çaààa di zzehr-nneγ amcum
Acimi ? acimi ? acimi ?
Afennan
D acu i d-yeggwran di tcacit
D aqerru yeğğa wallaγ
D acu i γ-d-teğğa tfenéazit
D lexyal-is ad yes-s nennaγ
D acu i γ-d-teğğa tnaålit
D isem-is, deg yimi nettawi-t
Udem-is a medden iεreq-aγ
Ay asmi yid-neγ teÑra
Am tejlibt izamaren
Kkren-d akkw sya w sya
âman skud mlalen
Yekcem wuccen di ttnaåfa
Mkul yiwen anda yerra
Ur ksan ur d-uγalen
A win yeznuzuyen urfan
Ur daγ-d-ttadded γef-wemnar
Neεya deg-uberrez b-wussan
Ur daγ-nettağğa lxetyar
Neεya di twakksa usennan
I daγ-yettrağun ssan
Deg-webrid yurğan aÑar
Ma yeččur-d wul-ik
Lli-yas tabwurt
S yimi d lexyuÑ-ik
Ad thuzzeÑ tamurt
Skud igenni
Yeàwağ yakkw itran
Akken akkw lγaci
I àwağen afennan
Γas wi k-iluqben
TekkiÑ-d nnig-es
Γas deg-k ma heddÂen
Γas yecceÑ yiles
Wid i k-iàemmlen
Wid i k-ifehmen
TekkiÑ-d seg-sen
Yiwen ur k-iεeffes
TeêriÑ lbaéel
Terrié d nnehtat
Di nnehta ikemmel
Kul yiwen yesla-t
Tεerraé yemsel
Kul yiwen iwala-t
Tecnié i laåel
Yezzi-d γer-s inγa-t
TesliÑ i meééi
B-win yennumen lhemm
TerfedÑ s teγri
Yesla-d yessusem
S kra b-wi ur nezhi
Zzher wer t-isεi
Dge-k yegguni
SiweÑ-as-d asirem
TwalaÑ zzin
Terrié d asefru
D kečč i γ-d-ismektin
Ayen akkw ntettu
TekkseÑ timedlin
F-wayen i daγ-bwin
Kul m’a t-sexsin
Γur-k i d-yettnulfu
Ccna
A wi ijguglen deg-wussan
An-nεawed ayen iÑran
Kul ass ad yesεu lkar-is
Zgan qqaren I lukan !
Wigad yestufan
Zzman ikemmel abrid-is
S kra b-wayen akkw igεeddan
S tirgett yerγan
Deg-neγ yeğğa-d amur-is
Bγiγ ad xedmeγ ccna
Ad cnuγ a d-nemmekti
Kkren-d γer-i mkul lğiha
Nnan-iyi-d iwumi
Ayen akken i d-yefda leγla
Mi t-terram yenza s rrxa
W’a d-inebbhen acimi
Deg-waluÑ tenwiÑ nnåib
Milm’ara åeggmen wussan
Tebεed tefsut-ik, ay aàbib
Bγiγ ad xedmeγ ccna
Ad cnuγ f zzman yecbek
Kkren-d γer-i mkul lğiha
Nnan-iyi-d mačči inek
Ur cennu f zzman-nneγ
Nfeålit s idammen-nneγ
Nqewwel-it-id a t-neslek
Deg-waluÑ tenwiÑ nnåib
Milm’ara åeggmen wussan
Tebεed tefsut-ik, ay aàbib
Bγiγ ad xedmeγ ccna
Ad cnuγ f-ayen iεeddan
Kkren-d γer-i mkul lğiha
Nnan-iyi-d Wi k-ilan
Ayen iεeddan wer k-ibwiÑ
Ur k-issin ur tettikkiÑ
D nekwni i-gextar d imawlan
Deg-waluÑ tenwiÑ nnåib
Milm’ara åeggmen wussan
Tebεed tefsut-ik, ay aàbib
Bγiγ ad xedmeγ ccna
Ad steqsiγ d acu-yi
Kkren-d γer-i mkul lğiha
Nnan Lewğab γur nekwni
A k-nfeååel ansi d-tekkiÑ
A k-nessels d acu telliÑ
çåenf i nebγa a k-yawi
Deg-waluÑ tenwiÑ nnåib
Milm’ara åeggmen wussan
Tebεed tefsut-ik, ay aàbib
Bγiγ ad xedmeγ ccna
Ad cnuγ acàal telham
Kkren-d γer-i mkul lğiha
Semman-i bab n-lewqam
TezziÑ-d γer wid ifehmen
TufiÑ abrid ilaqen
Nekwni yid-k an-nemsefham
Deg-waluÑ tenwiÑ nnåib
Milm’ara åeggmen wussan
Tebεed tefsut-ik, ay aàbib
Bγiγ ad xedmeγ ccna
Γef-wayen i d-yeğğa wulac
Kkren-d γer-i mkul lğiha
Nnan Leεqel-ik iÑac
Zziγ s tié γer deffir
Éeqleγ wer d-iggwri wuffir
Mi êriγ ilem yestewàac
Deg-waluÑ tenwiÑ nnåib
Milm’ara åeggmen wussan
Tebεed tefsut-ik, ay aàbib
Lukan
Ma teγliÑ medden akkw inek
Ma trebàeÑ àedd wer k-issin
Akk’ i dak-d-iban lqum
A tseggem ddunit yes-k
Lukan am kečč ttilin
A s-nekkes nnuba i wemcum
I telhiÑ amarezg-ik
Lukan am kečč ttilin
çåber d-ittbanen γef-wudem-ik
Yettak lğehd i-umuÑin
Lxir i-gezreε ufus-ik
Medden yakkw seg-s ttawin
Ddunit m’a theddreÑ fell-as
Tban-d d ağuğğeg b-wussan
Lmut m’a theddreÑ fell-as
Tban-d d inig ameqqran
I dgi kul w’ad yaf ayla-s
Yakkw d zzhu mebγir lawan
Ma nesteqsa-k γef sirem
Nettaf-it-id ar γur-k
Ma nesteqsa-k γef lhemm
Nettaf-as-d ddwa yes-k
Tamurt-ik ur tesεi isem
Kul tamurt amzun-inek
Ur tqebbleÑ tiseγlit
Ulac êêerb i wul-ik
Neγ lxilaf di tnaålit
Ama yecbeà neγ berrik
Γur-k yemma-k d ddunit
Lεibad-is d atmaten-ik
Nesteqsa-t γef ddin-is
An-neddu yid-s a t-netba
An-nêer amek ig-ga yisem-is
Isem-is nnbi s yettêalla
Mi nettrağu lewğab-is
Yezz’akin udem-is yeÑsa
Tiyita
Melt-aγ a widen yessnen
Ma ilaq an-nebnu af rrmel
Tameslayt deg-ilsawen
Ma ilaq a tt-neğğ a Ä-terwel
A d-yaf win a d-ilalen
çåeàà-iw akken ad ikemmel
Mačči d nekwni a tt-ifakken
Acàal yettÑul lebni n-laåel
D leqrun mačči d kra
I tt-Çussen ammer a texsi
Alarmi i Äed-tebwÑ ass-a
Tergit gar-aneÄ i d-teÄli
Kul wa d asÄar i s-d-irna
IÇawen-itt yes-s a d-teflali
IsÄaren-nni ad gen taffa
Ajajià deg genni ad yali
Anwa ara ibeddlen tikli-s
Alamma ibeddel laåel
Anwa ara yettun isem-is
S lebÄi-s ard a t-yeÄÑel
Ma yqebl a t-iwet ufus-is
Ad ihudd ddunit-is
Γas d aêekka a dges yenéel
Anw’a yezzenzen axxam-is
Arraw-is d watmaten-is
Meyyzet kan sεut leÇqel
SÇeddit-t di lmizan
Weznet steqsit rğut
S imir tinim-d ayen illan
Mayella ixreb-as ååut
Γas akka ifadden-is Çyan
Yettàazat-id wayen iÑran
ëert ul-is mazal yemmut
Yeêra d acu i t-iàuzan
A w’ur nefhim mmekti-d kan
Taqsié b-wezduz di teylut
Acàal b-widak yecnan
Kula w’amek issxedm aqerru-s
Yak d lÇibad ay llan
Kul wa da izad da ixuå
A wid yeééefn imegran
Γas tgezmem ğğet iêuran
M’ulac k’a tendemm drus
Ttmektited d Sliman
Acaqur d éejra i s-yennan:
ëriÄ ansi d-tuγeÑ afus
Γas mayella ad agwadeÄ
Mi d-tella ssebba a tt-nekkes
Si mkul lğiha ttewteÄ
Ayen ufiγ ad wteÄ yes-s
MuqleÄ s anid’ara rreÄ
Deffir i lebàer selleÄ
Zdat aÇdaw yessuqes
A èariq a k-n-siwleÄ
Lbabur i deg a rewleÄ
Zwir ceÇl deges times
Wi d-iruàen
Anw’ i d abrid ay uàric
Anw’ i d abrid ay uàdiq
Ma s leàdaqa a d-yas weàric
Ma s leàraca a d-taγeÑ aàriq
Anw’ i d abrid ay ungif
Anw’ i d abrid a neyya
çber neγ azzel kfikif
Di tnac a n-teğğeÑ meyya
Akk’ i tÑerru d wi k-yecban
ëêaden-ak ggaren awren
At lbarud wi ten-ilan
D acu i dasen-d-iqqimen
Wali kan wi d-iruàen
Wi d-ikkaten di tebwurt
Muqel kan wi d-iruàen
Yak allen-iw ğğant-iyi
Aha a tamγart qabel-iten
Kemm meqqar mazal iêri
Fkiγ iêri-w d lweεda
I wakken ad walin wiyaÑ
Ar ass-ag’aql-aγ kan da
La ntett aγrum d asemmaÑ
D acu i la taqqareÑ akka
Ahat bwÑen-d yeàbiben
Acuγer a-yarğun ass-a
Lukan di mazal-iten
Tagwecrirt lemmer tåeààa
Ahat ad aγ-d-ttasen
Asm’ur d-iggwri deg-neγ nnfa
Ula d abrid yettu-ten
D acu i la d-teqqareÑ akka
Ahat d irfiqen n-lğihad
Widen ruàen di lfetna
Wissen yiwen ma yeggwra-d
Γas ma yella wi d-yeqqimen
Ur yezmir a d-yas γur-i
Lğehd a t-id-yessiwÑen
Ur das-t-id-yeğğa urumi
D acu i la d-teqqareÑ akka
Ma d ééamen i d-iruàen
Ur yelli lexbar yelha
Ma d win a daγ-d-isiwlen
Win ur t-iqebbel leεqel
D yir lexbar i-yessugut
Rran-t amzun d iàiqel
Igssawalen i gma-s γer-lmut
Éawed-d kan d acu i d-tenniÑ
Ma d gma ara d-yesteqsin
Asmi d-yenna làeqq tecfiÑ
Ass-enn γer-làebs i t-bwin
Ur yezmir a d-yas γur-neγ
Ur nezmir an-nruà γur-s
Ar ass-agi ahat cukkeγ
Ur yeεqil aεdaw-ines
Amek γer-lgirra-nniÑen
Adi-d-siwlen ad kreγ
Yak teêriÑ aεdawen ffγen
Anwa akk’i d axåim-nneγ
Wid itetten aksum-nsen
Awer d-xelqen seg-neγ
Awer daγ-d-yaf wass-enn
I deg ara nennaγ gar-aneγ
Mel-i-d wi d-ikecmen akka
Éawed-iyi-d akken ad sleγ
Bwin-iyi-d cciεa
Γef yedmaren-iw a tt-εellqeγ
Nekk γileγ ddunit tekfa
Ur d-iggwri w’ara ssirmeγ
Nekk γileγ ur d-iqqim kra
Ziγ mazal-iyi ad Ñseγ
Ziγ d kunwi i d-iruàen
L’alchimiste de la parole
Revoilà Aït Menguellet, .après un peu plus de trois ans de silence, avec une nouvelle cassette tant attendue.. Elle contient six œuvres ayant pour titres : ” Acimi” (Pourquoi ?), ” Wi d-iruḥen ” (Qui vient ?), “Tiyita ” (Le coup), “Afennan” (L’artiste), “Lukan ” (Si) et ” Ccna ” (Le chant).
Cet artiste singulier est difficile à situer. Il échappe à tous les critères. Il fait classe à part. C’est une
exception qui a marqué d’une empreinte indélébile la chanson et la poésie algériennes. C’est une référence obligée en ce domaine. Et les muses seraient enchantées de l’avoir à leurs côtés.
Écouter Aït Menquellet, cela fait certes du bien mais très mal aussi car cet alchimiste du verbe et de la parole met chacun de nous en face de ses ambitions, espoirs, faiblesses, forces, vérités et bien sûr ses responsabilités. N’a-t-il pas apporté chaque fois des réponses à des questions que l’on porte en soi et qu’on n’ose même pas se poser ?
Les mots du langage quotidien, pourtant, banals en eux-mêmes, prennent un sens nouveau et semblent chargés de vie. Cette vie qui respire et reflète notre manière d’être qui tend à être oubliée. Et le poète est là et la remet toujours en question sous forme d’équations.
Le vers forcément poétique coule comme une source sans bruits inutiles. Il est tantôt doux, tantôt terrible comme un morceau de silex aux arêtes dures et tranchantes. Mais il est toujours ciselé avec une passion d’artisan qui n’est pas facile à concevoir.
En lui, semble siéger le subconscient de notre mémoire collectives séculaire. On s’y retrouve. On s’y découvre. Chacune de ses œuvres constitue une nouvelle approche, une nouvelle appréciation de l’homme dans toutes ses dimensions.
Ce génie d’exception qui a étonné, étonne et continuera d’étonner sa génération, triomphera certainement des siècles.
” Même si j’aurai peur
La cause on l’enraie
Cerné de toutes parts
Tout ce que je trouve est une arme
Je me défends par tous les moyens
La fuite est exclue
Derrière moi la mer mugit
Devant moi l’ennemi inexorable avance
Tarik ! Je te lance un SOS
Le bateau qui me fera fuir
Vas-y ! Arrive le premier. Brûle-le.”
Ainsi se termine “Tiyita ” (le coup) dont les cinq derniers vers rappellent un fait historique. Tarik
Ibnou Ziyàd après avoir débarqué sur les côtes ibériques avec ses hommes aurait ordonné à ses lieutenants de faire brûler toutes les embarcations sur lesquelles ils ont traversé le Détroit de Gibraltar (Djebel Tarik) pour éviter tout retour et partant toute fuite. Après quoi, dit-on, il réunit tous les soldats auxquels il s’adressa en ces termes : ” Derrière vous, il y a la mer, et devant vous un terrible ennemi… »
Ils sont des millions à le connaître. Des dizaines de milliers à l’écouter. Mais combien sont-ils à le comprendre ?
Ahmed Ounouh
- DISCOGRAPHIE -
































